NOTÍCIES
02 > feb > 2011

9 ANYS SENSE ENRIQUE



Avui fa nou anys des que el nostre amic i company musical, Enrique Ferri, va faltar. I és que aquell xiquet de 16 anys ens va acompanyar als nostres inicis musicals i a les nostres festes i locures adolescents.

En aquell temps, inici de segle i en plena adolescència, la fervor i ansia de crear un grup de rock regnava dins de nosaltres. Després de la generació de la década anterior, amb grups locals com Els Pansits, Argilaga o Los Nenes Band, el poble va viure un intent de renaixença amb alguns joves amb iniciativa i ganes de tocar. Per una part va sorgir el grup de rock Lapus, on militaven el baixista i el cantant de Mugroman, Pasqu i Javi, i per un altre costat el grup punk Odio, amb Óscar el Joker com a cantant, Diego Delgado com a baixista, David el Potxi com a guitarrista, i el gran Enrique Ferri com a bateria i compositor.

El primer concert d′aquesta nova generació de grups va ser al mas de Jordi Blanes (bateria de Lapsus). En el fons era un concert no-oficial per tal d′agafar taules davant els nostres amics i poder enfrontar el si-oficial concert de la setmana vinent, el 17 de Març de 2001 al Beebop.
Aquell primer concert de prova fou un tant extrany. En principi, un concert per a oblidar, pel seu desastrós transcurs. Odio, amb 4 o 5 cançons de repertori, van acabar molt ràpid. Com que encara no s′havia caldejat l′ambient del tot, van repetir el repertori una vegada més, amb col·laboració de l′amic Juanito Banana en la cançó La aventura del saber de Sociedad Alcoholica (si no recorde mal).
Quan Lapsus es va disposar a començar, van saltar els ploms, i no van poder realitzar ni tan sols la primera cançó.

Una setmana després, ja al concert oficial al Pub Beebop, els Lapsus van demanar al seu amic Enrique que col·labolara a la cançó de El último que cierre, Soldadito Español. Aquest, que venia d′una acampada a Nutxes amb els seus amics, es va oferir encantat, i més que encantat.

Us deixem amb el record d′aquell moment, amb un video de péssima qualitat, que es va enregistrar aquella nit del 17 de Març de 2001 al Pub Beebop de Xixona.

Resulta extrany contar tot açó. Un jove de 16 anys, amb un talent per explotar, i amb idees revolucionaries d′adolescent ansiós per canviar el món, ens va deixar un 2 de febrer de 2002.

En plenes festes de la Candelera, ell havia quedat amb els seus amics per a anar de concert (cosa que li agradava). Aquella nit tocàven Tengo un bar de julais a la Kàbila dels Cavallers del Cid, amb Josele Argilaga com a cantant. A pesar de que la nit del divendres, quan es va despedir, ens va dir que ens voriem al concert, finalment no va poder anar.
Possiblement fou el concert més trist que recorde. A pesar del soroll de la bateria, dels amplis, del lloc,... l′ambient era més silenciós que mai.

En moments com aquest, tots acabem glorificant la imatge de la persona, engrandim la seua personalitat i l′elevem a lloc de Sant. És clar que Enrique no era un Déu, però era un xiquet de 16 anys, amb molt que contar. Fou una mala passada per a tots. Sobretot per a sa mare, per a Diego, amic inseparable. Per al poble en general.

Sempre recordaré el nostre primer concert lluny de casa. Ma mare ens va portar a ell, a Juanito i a mi a Elx a vore Reincidentes i Mago de Oz. Recorde la col·laboració al beebop. Recorde que em criticara dient-me capitalista per portar roba de marca. Recorde el dia que li vam exposar al local la cançó Fiesta Asesina i li va molar molt. Recorde la seua cançó: Un puto dia más (o algo així). Recorde la festa a casa del veterinari on Juanito va traure la manega d′aigua i ho va mullar tot...
Per desgràcia, també recorde el llant de la gent quan el cura va dir: ahora estarás allí arriba aporreando tu bateria. Recorde les teues baquetes al damunt, mentre els amics demanàven al cura que posara Vivo libre de Disidencia en l′esglesia com a acomiadament.

En definitiva, Enrique, et recorde. Et recordem.



[Més informació...]

CONTINGUTS
dissenyss · 2013