PRIMER QUART DE SEGLE

Recorde les paradetes de festes. Plenes de caramels i diverses xorrades. Jo sempre demanàva als pares que em compraren un tambor. De vegades un saxo de plàstic o una trompeta. Qualsevol cosa per a jugar a ser músic. Seguir a qualsevol banda de música creent-me que tocàva amb ells.

Des de ben xicotet m′esforçava en donar pel sac als qui em rodejàven buscant la seua atenció. Intentava que m′escoltaren cantar, que em veieren ballar. Necessitava l′atenció dels meus per a desenvolupar un art que no em corresponia. Li deia a la mare: De major seré cantant. La mare es reia.

Els anys han passat, i poc a poc he hagut de deixar somnis d′infantesa de costat per tal de centrar-me en altres coses més importants. Vaig deixar de voler ser futbolista, vaig deixar de buscar les boles del drac, vaig deixar d′intentar entrar a la banda de música,... tot per a poder seguir amb els estudis i que els pares no s′enfadaren, i sobretot, per a aconseguir tenir un grup per a fer concerts. Un grup que, sense adonar-me′n, s′ha convertit en la meua vida. Quasi onze anys amb una gent que, poc a poc, ha anat canviant, gent que trobe a faltar i altres que s′han quedat tan sols al record, però gent que m′han fet com sóc i que forment part de mi.



Hui, 15 de gener de 2011, fa un quart de segle del meu naixement.
Recorde tots els meus aniversaris. Complir anys feia molta il·lusió. Fer-se gran sempre era una gran aventura. Passar cursos, sentir-se més realitzat. Des de complir 12 anys per a poder pujar al seient de davant del cotxe, o complir 14 per a poder pujar a l′ascensor sense anar acompanyat, o també complir 16 per a poder entrar a La Puça sense que et demanàren el carnet. Tots els aniversaris van ser meravellosos. Potser a partir dels 20 la ilusió no era la mateixa, però quan moltes coses de les que desitjaves es van complint any rere any, amb altibaixos morals inclosos, la visió del crèixer te una lectura diferent.

Aquest 25 aniversari ha estat més que especial. A pesar de no tenir els meus al complet amb mi (la meua parella i els meus pares) damunt per segon any consecutiu, cosa que em posa un poc trist, estic seguint fent allò que aquell xiquet volia: gravant un disc. Un lloc inmillorable, amb una gent molt professional i en un ambient formidable.

Espere que complir anys segueixca sent tant meravellos com ha sigut fins ara, i que aquest vell de 25 anys puga seguir disfrutant amb tot el que li agrada.

Moltes gràcies a tots.

---
Javi Ivànyez
Veu i guitarra