LA NOSTRA MURADA
Poquets pero intensos han estat els dies que he compartit en la nova i momentànea llar dels Mugroman. Una certa nostalgia de no se ben bé què m′invaiex mentre pujo al tren de tornada a Alacant (46 euracos...). M′he despedit davant una camara que, mirant-me fixament, condicionava els meus actes (espere que surta un video maco de tot aixo). No tenia clar quina sería la meva funció, encara que prompte vaig trobar el meu lloc als fogons, darrere de les càmeres, a les decisions i contratemps. Siga com siga, i encara que tal volta no fos important, marxe amb la sensació de no deixar la feina feta.
Les jornades han passat ràpides. Les hores han estat minuts mentre esperava vore les progresions dels ′meus xiquets′. Els 5 dies tan sols han donat per a ′flipar′ amb les línies de bateria i baix, i intuir per on aniran la resta del instruments. I sobretot per a compartir somriures, ilusions, pors i porcades de tota clase. Fer banda , inclòs el Jesús (grandíssim productor i millor persona!!), i somiar amb el que vindrà mentre recordàvem el que haviem viscut.
Me′n baixe amb el somriure de vore la banda com mai l′havia vist′ carregat de bones sensacions i sabent que el ′reinici′ que portava temps esperant s′ha produit. Mugroman mai serÍ¡ igual perquè per fi creuen en qui són. M′emocione de vore′ls tocar convençuts, afrontant la dificultat tècnica de molts dels temes, amb alguna cosa que podria cridar ′frescura profesional′.
De les cançons, sorpren vore com canvie d′opinió, com m′encanta el que abans no hem funcionava, i deixe en un segon plà coses que considerava fonamentals′ continue pensant que el meu tema serÍ¡ ′Si no estas′, encara que és prompte per a emitir qualsevol judici′ Pero espere amb ànsia els 10 dies que em separen de les primeres escoltes completes.
Dies que no oblidare; lliçons de musica, gastronomia i convivència que hem guardo per a mi, i un video que hem dona la mateixa por que ilusió vore!!
Ànim xics en el camí que ara comencem.
---
Daniel Martínez-Quintanilla Pérez
(Mànager, capo i amic)
