CRÒNICA DEL FESFOC

El darrer dissabte dia 19, vam disfrutar d′un dels concerts més esperats de l′any: el FESFOC. Les previsions eren pesimistes degut al munt d′esdeveniments realitzats als voltants d′Alacant durant tot el dia, però la veritat fou que ni el concert gratuït a la Volvo de Celtas Cortos, ni la celebració dels herculans a la plaça dels Estels, ni tan sols el concert de la Gossa Sorda a Pego, van impedir que la Universitat d′Alacant acollira unes 800 persones amb ganes de riure (amb el inicial Xavi Castillo) i amb ansies de disfrutar de tres grups amb diversa manera de concebre el directe, però amb una energía i professionalitat a l′escenari destacable.

Mugroman experience
Per a nosaltres, el dia va començar a les 11 del matí amb un assaig per a repassar tota la posada en escena. Recordeu, com que el nostre cantant està estudiant a Portugal tenim els assajos contats. Una vegada acabat l′assaig, vam arreplegar rÍ¡pidamente els trastos i ens vam dirigir cap al Kebap per a demanar 6 senyors rotllos per a emportar, amb les seues corresponents creïlles repletes de salseta i amb la seua beguda.

En arribar a la universitat, ens els vam menjar ràpidament i vam muntar la bateria i els amplis per a poder fer les proves de so. El dia començava a contrarrellotge. Quan el so per la PA fou el correcte, i els monitors estàven ben compensats, vam deixar pas a Aspencat per a que feren les seues proves. Nosaltres ens vam desperdigar per a descansar, ja que ens esperaven més de vuit hores d′espera fins a la nostra actuació.

Mentre David descansava al seu pis, Pasqu col·laborava al fi de curs de l′escola a Xixona, Raúl es relaxava al poble, i Paco i Javi disfrutaven del partit de l′Hèrcules, el temps va passar volant fins l′hora de sopar. Ens esperava un menjador improvitzat en una aula de la universitat replet de tot tipus de menjar de luxe. Les coques de la panaderia de Carricondo o la carn en salsa i l′ensaladilla de la mare de Dani foren el plat estrella de la nit.

FESFOC en marxa
El primer encarregat en obrir l′apetit festiu de la nit fou el mestre Xavi Castillo. Personatges coneguts per tots els seus fidels, algun personatge nou, i les seues peculiars improvitzacions a la marxa feren riure a tots els assistents. Com a ′iniciador′ del festival, fou el responsable de citar els grups que tocarien després. Casualment el nostre nom li va fer gràcia, i va estar citant-lo durant tota la nit. Inclús va arribar a dir: voleu Mugró man? Ara. Ara després vos faré de Mugró man. mentre mostrava el seu mugró.

Sant Gatxo, mestres de l′escena musical valenciana, ens van donar una dosi de ′brit-pop valencià′ amb un so de guitarres espectaculars i unes projeccions d′altura a la pantalla. Sempre es bonic recordar les cançons que ens han fet creixer musicalment, ara amb un toc diferent.

Aspencat, com sempre, foren els encarregats d′armar la festa. Música festiva al 100% que compleix la demanda del públic necessitat d′ska i de ′no parar de ballar′. Un directe com ens tenen acostumats, amb un so compacte, i unes introduccions ′drum&basseres′ a carrec del senyor Pasqu selector que omplen el directe de professionalitat.

Per a tancar la nit, Mugroman teniem preparat un directe amb matíssos. Sense perdre l′energia a la que estem acostumats, vam preparar un set list amb escales que desembocaven en festa, en tranquilitat aumentada, i en final amb força. La gent va poder escoltar novetats com ′Volem més′, i cançons renovades com ′Fracassat′, ′Buscant un bar′, o la balada heavy del disc Cendra transformada en rock-ska ′Consumit′.
En el tram final, el públic va poder disfrutar d′una de les sorpreses de la nit. L′Himne de l′Hèrcules interpretat amb dolçaina i reforçat per les nostres distorcions de guitarra. Els euforics herculans que s′havien quedat al concert, amb bufandes i samarretes blanc-i-blaves van saltar d′emoció junt a nosaltres, que vam aprofitar per a vestir-nos també amb la indumentaria herculana: Pasqu amb la samarreta de l′últim ascens (firmada per els jugadors), Paco amb la mítica que portaven a primera divisió (recordada per la publicitat: Jijona la Cuna del turrón), i Javi amb una bufanda del Hércules.

Un altra nit per a enmarcar en les vitrines de Mugroman, on vam disfrutar al 100% del festival, i en concret de la nostra actuació. De nou un 10 per a Escola Valenciana, per a la Cívica, i per a la Gira. Molt especialment per al nostre amic Ismael, que va fer possible que un any més vibrarem d′aquest increïble festival.

Crònica de Javi Ivànyez