NOTÍCIES
14 > jun > 2010

CRÒNICA PERSONAL DEL SANT ANTONI FESTIVAL



Divendres, 11 de Juny de 2010.
Encara no ha eixit el sol, son les 4 i mitja del matí i ja he d′alçar-me per a arribar a temps a l′aeroport Francisco SÍ Carneiro. Una setmana més he de matinar per a agafar un vol rumb a la terreta per a fer allò que més ens agrada: tocar amb el grup.
Sis del matí, Oporto encara és fosc, i per primera vegada en tots aquestos 70 vols (des de que estic estudiant a Portugal) aconsegueix entrar el primer a l′avió, tot per asseure′m i intentar dormir. El dia que em queda per davant serà llarg, molt llarg.

Arribe a Madrid a les vuit i mitja, hora local, i m′afanye per a agafar el metro que em porte a Chamartin, on agafaré el primer tren rumb a Alacant. Per desgràcia, la falta de planificació, com de costum, no em permet saber l′hora exacta del tren.
Una vegada en l′estació m′assabente de que el meu comboi ix a les 12 del mig dia, així que més hores de espera pel centre ibèric per a fer temps.
Quan aconsegueix pujar al tren, sols em queda descansar. Res més. Tot correcte, fins que en Albacete puja una familia (amb molts xiquets inclosos) que no para de donar pel sac.

Arribar a Alacant, pujar al cotxe i direccionar-me cap a Altea, on ens esperen les proves de so a les sis de la vesprada. Una vegada en Altea, busquem el lloc exacte on es farà el concert, el qual ens sorpren positivament. Una ereta xicoteta amb un senyor escenari com déu mana. Ens saludem amb la resta dels grups, gent molt amable, per cert, i una vegada feta les proves fem temps fins l′hora del sopar.

Sobre el sopar? Què contar-vos. Una taula ben parada amb tot tipus de menjar variat, junt als amics de SeÍora Robinson, Mal de caps i el avispero. Un bon previ al concert que arranca amb una espectacular i peculiar actuació dels més punkis del lugar, els amics de Mal de caps. Espinete, fuiste tu el primer punki!!!... qué bons. Mentre tot ocorre, la beguda no falta. Molt ben servits per part de l′organització.

Després es disposen a tocar SeÍora Robinson, un grup de rock clàssic amb un so ben cuidat i pur, unes cançons ben executades i una veu amb molta qÍalitat, que calfen els motors per a deixar-nos un bon públic i un bon ambient.

Tantes hores d′espera, tant cansanci acumulat en més de 20 hores despert, i ha arribat el moment. Mugroman es disposa a tocar.

Particularment, ha estat un concert molt especial on hem esperimentat canvis en l′ordre habitual i on hem disfrutat del nou so que anem descobrint semana rere setmana. Una gran organització, un gran lloc i molt bona gent. Tots els ingredients necessaris per a una gran nit de concert.

Després de la nostra actuació tanquen la nit del divendres els grans The gambas amb el seu peculiar ska de qualitat i amb el seu derrotx de professionalitat.

Com ja he dit. Ha estat una nit de festival de luxe, on no ha faltat de res. Esperem tornar en pròximes edicions.

Crònica de Javi Ivànyez, mugroveu

CONTINGUTS
dissenyss · 2013